Articles liés à Te deix, amor, la mar com a penyora
Synopsis
Te deix, amor, la mar com a penyora és un títol ja mític de la narrativa catalana més recent. Les històries que componen aquest volum les protagonitzen uns personatges al marge de la "normalitat" quotidiana, aquells que no han pogut o no han volgut ser assimilats per les convencions que regeixen el món i que han buscat altres formes de convivència. És potser per la llibertat que s'hi respira, juntament amb una elaboració estilística que només els grans escriptors saben construir, que aquests contes s'han convertit en un punt de referència per a milers de lectors. Aquest volum inclou el relat "Jo pos per testimoni les gavines".
Les informations fournies dans la section « Synopsis » peuvent faire référence à une autre édition de ce titre.
À propos de l'auteur
Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D’entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi), L’estiu de l’anglès (2006), Natura quasi morta (2011), Temps d’innocència (2013), Les darreres paraules (Premi BBVA Sant Joan 2016), de la qual s’ha fet una adaptació teatral i una òpera, Venjaré la teva mort (2018) o Una ombra blanca (2024); i com a assagista, La Escuela de Barcelona (1988) o Carmen Balcells, traficant de paraules (2022). Ha escrit també els contes Epitel·lis tendríssims (1981) i Contra l'amor en companyia (1981), el diari de maternitat Temps d’una espera (1998) i el llibre de memòries literàries Gràcies (2025), i els relats La veu de la sirena (2015) i La pau dels somnis feliços (2022). La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. En la seva doble vessant de creadora i professora, l’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura, el 2015 el Premio Nacional de las Letras, el 2002 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el 2012 a la Real Academia Española.
Les informations fournies dans la section « A propos du livre » peuvent faire référence à une autre édition de ce titre.
