Poemes de Pedra Seca - Couverture souple

Soler Alcaide, Nati; Vallès Campanera, Josep

 
9788497912020: Poemes de Pedra Seca

Synopsis

Les construccions de pedra en sec són un reflex del que havia estat la lluita de l'home per l'aprofitament absolut dels recursos que la natura proveeix. Són una mostra visible del treball esforçat d'un poble, que va saber conjuminar la força i la saviesa en benefici de fer més productives les terres, així com un xic més rendible i més còmode el treball a la intempèrie. Totes les construccions en pedra seca són un monument i un homenatge a l'esforç i a l'enginy de l'home per dominar la terra. Són una mostra de la lluita contínua per millorar les condicions de vida. El vestigi de la saviesa dels nostres predecessors, una saviesa que no té res a veure amb el saber erudit, sinó que ens parla d'un altre saber més intuïtiu, més emocional, més bàsic; una saviesa consistent a posar al servei propi un medi que en principi es presenta hostil, embellir-lo i sentir-se acollit per ell. Aquests poemes i aquestes imatges de pedra seca són un homenatge als constructors de les nostres arrels, pagesos i margeters que han determinat tan fortament el nostre tarannà. Són, també, una reivindicació de la grandesa del llegat cultural rebut, el qual cal conservar, preservar i transmetre íntegre, tal com es fa de generacions ençà.

Les informations fournies dans la section « Synopsis » peuvent faire référence à une autre édition de ce titre.

À propos des auteurs

NATI SOLER ALCAIDE (Llorenç del Penedès, 1959). Modista de professió. Col·labora amb la premsa local i participa en les exposicions del Grup Art Polièdric. Ha obtingut una trentena de premis literaris, entre els quals cal destacar el premi Mn. Romà Comamala de Vilabella per la novel·la breu _Onze d'agost_ (Cossetània, 2003). En poesia ha guanyat el Josep Fàbregas i Capell per _Apunts de Praga_ (Ajuntament de Sallent, 2001); el Vila de Martorell per_ Les dents del gat_ (Viena, 2004); el Paco Molla de Petrer per _Quan la figuera és assotada pel vent_ (Aguaclara, 2005); l'Alella a Maria Oleart per _La pedra d'aquesta casa_ (La Comarcal, 2009); el Grandalla d'Andorra per _La casa amb set butxaques_ (Pagès, 2009); el Ibn Hazm, a Xàtiva, pel poemari_ Les dents de la pluja_ (Bromera, 2011), i el Màrius Torres per _La lentitud del ramat_ (Pagès, 2015). És també autora de _Furgar el rusc_ (Emboscall, 2008) i coautora amb Josep Vallès Campanera de _Poemes de pedra seca_ (Cossetània, 2006).

JOSEP VALLÈS CAMPANERA va néixer el 22 de desembre de 1961 a la Bisbal del Penedès, on va viure sempre fins al 18 de maig de 2012, data en què ens va deixar. Va obtenir premis de fotografia mediambiental i va ser col·laborador de les revistes _El Marge_ i _Pedra Seca._ Va acompanyar equips de televisió a fer reportatges sobre construccions de pedra seca i la seva reconstrucció, i va catalogar 270 barraques del terme municipal del seu poble. D'aquesta feina en va deixar una exposició que va donar origen als poemes de la Nati Soler, que són els que formen el llibre _Poemes de pedra seca_. També va fer maquetes de construcció de pedra en sec i, junt amb companys de la revista_ El Marge_, va organitzar jornades destinades a donar a conèixer aquest patrimoni cultural de la Mediterrània. El 2007 va participar en els llibres_ Racons. Temps d'aventura i Pedra seca a les comarques de Tarragona: Patrimoni i paisatge_, i un any després, en _10 anys de fotografia del Museu Arqueològic del Vendrell: 1999- 2008_. El 2010 les seves imatges es van veure a _Espai Terra_, entre les millors fotografies dels teleespectadors per viure la natura tot l'any. Va deixar escrita la segu?ent frase sobre si mateix: "No sóc fotògraf, però les noves tecnologies en format portàtil em permeten capturar efímers instants del fràgil entorn."

Les informations fournies dans la section « A propos du livre » peuvent faire référence à une autre édition de ce titre.