Domèstics i salvatges (Ramon Llull)

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) va saltar amb força en el panorama literari internacional amb la novel·la Les veus del Pamano, i també amb les seves novel·les Carn d'olla, Fra Junoy o l'agonia dels sons, Senyoria i L'ombra de l'eunuc; també cal destacar els seus reculls de contes Llibre de preludis, Viatge d'hivern i Quan arriba la penombra, i les seves reflexions sobre art i literatura, aplegades a Tres assaigs. Ha escrit guions televisius i cinematogràfics. És membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La projecció internacional va créixer amb Jo confesso, la novel·la monumental que l’ha consolidat com el referent indiscutible dels autors catalans contemporanis, guardonada amb el premi Courrier International a la millor novel·la estrangera 2013, premi Kulturhuset Stadsteaterns a Estocolm 2017, el premi Atenes de Literatura 2017, i el Premi Ciutat de Barcelona 2013 a la projecció internacional de la ciutat. La seva obra ha superat les 100 traduccions a altres llengües.

Martí Domínguez és doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme com a director de la revista científica Mètode. Com a novel·lista, és autor de la trilogia formada per Les confidències del comte de Buffon, El pintor de Goethe i El retorn de Voltaire. També és autor de la novel·la La sega (2016, Premi de la Crítica i Premi Serra d’Or), de L’esperit del temps (2019, Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any), Mater (2022, Premi Proa de Novel·la) i Ingrata pàtria (2025). Com a assagista, ha estat distingit amb el Premi Carles Rahola per El somni de Lucreci (2013) i el Premi de les Bones Lletres per Del natural (2023).

Albert Villaró (andorrà nascut a la Seu el 1964) és historiador de (de)formació i ha construït, llibre rere llibre, un inclassificable i polièdric corpus novel·lístic. La seva primera obra, La selva moral (1993), era una galeria de retrats de gent de muntanya, a meitat de camí entre la descripció costumista, l’humor absurd i la falsa erudició. Les seves primeres novel·les, Les ànimes sordes i, sobretot, Obaga, són una paròdia dels estereotips de la novel·la negra, traslladats a uns ambients rurals que són presentats de vegades amb una sornegueria que frega el sarcasme. Després s’ha centrat en les ficcions a l’Andorra contemporània, amb la creació del personatge d’Andreu Boix, oficial del Cos de Policia (Blau de Prússia ―Premi Carlemany―, L’escala del dolor, La bíblia andorrana ―Premi Prudenci Bertrana―), i altres novel·les de plantejaments més diversos (L’any dels francs, La primera pràctica), que tenen com a denominador comú una reeleboració fantasiosa del passat, com es veu encara més en les ucronies Els ambaixadors (Premi Josep Pla 2014) i El Sindicat de l’Oblit (2018). Li segueix la novel·la històrica La Companyia Nòrdica (2020). El 2024 publica Tercer origen, la seva primera novel·la per a joves i un homenatge al clàssic de Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen. (Twitter) @albertvillaro

Jordi Llavina (Gelida, 1968) és llicenciat en filologia catalana i ha desenvolupat la seva tasca professional en els àmbits editorial, periodístic i docent. La seva obra poètica està formada pels següents llibres: La corda del gronxador (2006, premi Ciutat de Palma), Diari d’un setembrista (2007, premi Alfons el Magnànim i premi de la Crítica Serra d’Or), País de vent (2011, XXXV Premi Vila de Martorell), Vetlla (2012, premi Vicent Andrés Estellés i premi de la Crítica), Contrada (2013), Matí de la mort (2015), Ermita (2017, premi Lletra d’Or), El magraner (2020, premi Marià Manent), L’anell (2021) i Un llum que crema (2023, premi Carles Riba).

Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949) es va donar a conèixer com a prosista amb el dietari Bosc endins (1982) i les narracions de Dones que fumen (1983). Amb més de trenta llibres publicats, la seva obra literària abraça pràcticament tots els gèneres, de la poesia a la novel·la, passant per l'assaig periodístic i literari. L'últim llibre de poemes és Altes valls (2010). En el camp de l'assaig, cal remarcar títols com L'home de l'abric (Premi Josep Pla 1998), Annus horribilis (1993) o L'os de Cuvier (2004). La seva obra novel·lística comprèn les següents obres: Complot (1986), Somni Delta (premi Ramon Llull 1987), Primera fuga (1997), La gran rutina (premi Sant Joan 2007) i Barcelona cau (2012).