Francesc Xavier Llorens i Barba

Fèlix Villagrasa i Hernàndez

ISBN 10: 3847355236 / ISBN 13: 9783847355236

Edité par Editorial Académica Española Jan 2012, 2012

A propos de cet article

Neuware -En el marc de la Catalunya de mitjans segle XIX, compromesa en la lluita general entre liberalisme i absolutisme, la recuperació de la universitat barcelonina permet, a l¿emergent burgesia catalana, establir un programa de recuperació dels estudis superiors enfaixats per les normatives restrictives dels governs liberals, que mantenen una orientació centralista de la instrucció pública, i de la resta d¿instruments polítics. Llorens es mantingué sempre en l¿estricte compliment de la seva missió professional: formar el jovent universitari en els coneixements de la filosofia ¿sobretot l¿escocesa del sentit comú-, però també en els aspectes ètics i morals, despertant el que per Llorens era el quid de la Filosofia: la consciència. Vinculat amb el naixement de la Renaixença catalana, algunes de les persones que més tractà el filòsof, i sobre les que influí decisivament, van ser Manuel i Pau Milà i Fontanals, Joan Mañé i Flaquer, Marià Aguiló, Josep Maria Quadrado i Joaquim Roca i Cornet. Llorens, persona escoltada i respectada pels seus contemporanis, tingué dos alumnes especialment reconeguts en els àmbits culturals català i espanyol, Josep Torras i Bages i Marcelino Menéndez Pelayo.VDM Verlag, Dudweiler Landstraße 99, 66123 Saarbrücken 384 pp. Spanisch.

N° de réf. du vendeur 9783847355236

Détails bibliographiques

• Titre: Francesc Xavier Llorens i Barba
• Éditeur: Editorial Académica Española Jan 2012
• Date de parution: 2012
• Langue: espagnol
• ISBN à 10 chiffres: 3847355236
• ISBN à 13 chiffres: 9783847355236
• Reliure: Taschenbuch
• État de l'article: Neu

A propos de ce titre

Synopsis

En el marc de la Catalunya de mitjans segle XIX, compromesa en la lluita general entre liberalisme i absolutisme, la recuperació de la universitat barcelonina permet, a l’emergent burgesia catalana, establir un programa de recuperació dels estudis superiors enfaixats per les normatives restrictives dels governs liberals, que mantenen una orientació centralista de la instrucció pública, i de la resta d’instruments polítics. Llorens es mantingué sempre en l’estricte compliment de la seva missió professional: formar el jovent universitari en els coneixements de la filosofia –sobretot l’escocesa del sentit comú-, però també en els aspectes ètics i morals, despertant el que per Llorens era el quid de la Filosofia: la consciència. Vinculat amb el naixement de la Renaixença catalana, algunes de les persones que més tractà el filòsof, i sobre les que influí decisivament, van ser Manuel i Pau Milà i Fontanals, Joan Mañé i Flaquer, Marià Aguiló, Josep Maria Quadrado i Joaquim Roca i Cornet. Llorens, persona escoltada i respectada pels seus contemporanis, tingué dos alumnes especialment reconeguts en els àmbits culturals català i espanyol, Josep Torras i Bages i Marcelino Menéndez Pelayo.