JO THE DONAT ALES. Cet article n’est pas disponible.JO THE DONAT ALES

En les Elegies de Teognis de Mègara ressona el desencís d’un aristòcrata que veu com s’esfondra el món que coneixia. Però, més enllà del seu temps, el poeta converteix l’experiència personal en reflexió universal: la fragilitat dels valors, la corrupció del poder, el pas inexorable del temps, la recerca del plaer mesurat, la fidelitat en l’amor i en l’amistat. Tot allò que, fa més de dos mil anys, preocupava els grecs, continua interpel·lant-nos avui amb una sorprenent claretat. Amb criteri didàctic i un ordenament temàtic renovat, la traductora ens ajuda a seguir el fil d’uns versos que «enganxen»: consells, sentències, advertiments i confi­dències adreçats al jove Cirnos, que han esdevingut, amb el temps, veritables lliçons de saviesa i que conformen la primera traducció completa al català per obrir-nos les portes a una poesia viva i intensa. Tal com recorda Francesc Casadesús en el pròleg, aquestes elegies ens obliguen a mirar de nou el nostre present i a preguntar-nos quin rumb volen prendre les societats modernes enmig d’un canvi de paradigma moral. Les ales de perennitat que Teognis atorgava al seu deixeble són també les que han permès a aquesta poesia travessar els segles i arribar fins a nosaltres, encara vibrants, encara necessàries.

Teognis de Mègara és un dels principals representants de la lírica elegíaca arcaica (segles vi-v aC). La seva biografia és poc coneguda i es dedueix sobretot de les al·lusions internes de la seva obra: aristòcrata megàric, visqué les convulsions socials de la seva ciutat, probablement patí la pèrdua del seu patrimoni i un període d’exili, i retornà en un moment de breu restauració oligàrquica. El conjunt transmès sota el seu nom, d’uns 1.400 versos en dístics elegíacs, constitueix el Corpus Theognideum, col·lec­ció que combina composicions atribuïbles al poeta amb altres d’origen incert o d’imitadors posteriors. La temàtica és àmplia: exhortacions morals, reflexions polítiques, laments sobre la inestabilitat del món social, consideracions sobre la condició humana, invocacions religioses i un bloc d’elegies d’entonació homoeròtica adreçades al jove Cirnos. L’autoritat ètica i la difusió d’aquestes sentències al llarg de l’Antiguitat expliquen l’enorme prestigi que Teognis adquirí com a model de saviesa pràctica i de mestratge poètic. Aquesta edició presenta per primera vegada en català la col·lecció completa, exceptuant repeticions, ordenada temà­ticament.