Taller de fantasia i Supertot van ser estrenades dins del cicle de teatre «Cavall Fort» i van tenir, sobretot la segona, un important èxit de públic i de crítica. Taller de fantasia (1971) ha estat traduïda al castellà i Supertot (1974) ho ha estat al castellà, l?euskera i el portuguès. Ambdues obres van ser adaptades i emeses per Televisión Española. Aquestes dues peces de teatre infantil i popular que ara representem van obrir noves perspectives en la dramatúrgia d?aquest autor, avui consagrat.JOSEP M. BENET I JORNET (Barcelona, 1940) és un dels autors més representatius del teatre català actual. Entre les seves obres, més de trenta títols, podem destacar: Una vella coneguda olor (1964), Berenàveu a les fosques (1972), La desaparició de Wendy (1974), Revolta de les bruixes (1977), Descripció d?un paisatge 1979), El manuscrit d?Ali Bey (1985), Desig (1989), Fugaç (1994), E. R. (1994), Testament (1996), El gos del tinent (1997), Això a un fill no se li fa (2002) i L?habitació del nen (2003). Ha obtingut entre d?altres, el Premi Nacional a la millor obra teatral feta entre 1988 i 1990 (Generalitat de Catalunya) i el Premio Nacional de Literatura Dramática 1995 (Ministerio de Cultura).
Josep M. Albaigès, enginyer de camins, economista i polígraf, s'ha interessat en el camp de l'onomàstica, en què ha publicat diversos llibres d'entre els quals destaquen el Diccionari de noms de persona (Edicions 62, 1980). També és autor d'altres obres de tema històric, literari i empresarial.
Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és dramaturg, guionista i un dels escriptors que ha marcat de manera més decisiva la ficció dramàtica contemporània a Catalunya, tant als escenaris com a la petita pantalla. Es va donar a conèixer a mitjans dels anys seixanta amb Una vella, coneguda olor (1964).La seva llarga trajectòria teatral consta de més de quaranta-cinc obres que es mouen entre el teatre realista i simbolista. Edicions 62 ha publicat amb èxit Revolta de bruixes (1977), La desaparició de Wendy o Supertot (1975) i més recentment Soterrani (2008). Com a guionista destaca la seva dedicació als espais dramàtics produïts per Televisió de Catalunya, com ara els serials Poble Nou (1994), Nissaga de poder (1996-1998) i més recentment Ventdelplà (2005-2010) o l'adaptació de la novel·la de Mercè Rodoreda Mirall trencat (2002).Ha obtingut, entre d'altres, el Premi Nacional de les Arts Escèniques (1991), el Premi Nacional a la millor obra teatral feta entre 1988 i 1990 i el Premio Nacional de Literatura Dramàtica 1995.