La servitud dels protocols. Cet article n’est pas disponible.La servitud dels protocols

Vivim en societats tan complexes que els protocols, els processos d’automatització i els mecanismes de control regeixen, imperativament, les nostres vides. Ara, més que mai, els entorns digitals ens condicionen la visió del món i l’accés al coneixement; modulen el nostre temps i saturen la nostra atenció. El capitalisme de plataforma s’ha acabat imposant. Rendits al poder de les grans infraestructures tecnològiques, competim en l’arena de les xarxes socials, assimilem tota mena de recursos en línia i perdem la capacitat de pensar que una altra realitat és possible. La imaginació i el desig han quedat bandejades. Ingrid Guardiola proposa nous relats que ens permeten adquirir consciència política de la força que té la màquina i el seu desplegament sistèmic. Hem d’entendre’n l’entramat i coneixe’n els efectes. Hem de ser capaços de mirar el món amb els nostres propis ulls (fer-nos-en una imatge genuïna), de generar nous vincles entre nosaltres, fomentar la mutualitat i tornar-nos a apropiar de la vida bona, lluny de la falsa llibertat que procura el fetitxisme tecnològic.

Ingrid Guardiola (Girona, 1980) és doctora en Humanitats per la UPF, assagista, realitzadora audiovisual i investigadora cultural. El seu treball, desplegat en institucions culturals i en la docència universitària, s’ha centrat en les relacions que s’estableixen entre la cultura, la tecnologia i la societat, posant el focus en qüestions de desigualtat i gènere. En l’àmbit de les polítiques públiques, ha format part de diversos organismes consultors en l’àmbit cultural, i ha estat directora del Bòlit, centre d’art contemporani de Girona, entre el 2021 i el 2025, una responsabilitat que ha compatibilitzat amb col·laboracions amb mitjans de comunicació i la docència a la Facultat de lletres de la UdG, en el grau de Comunicació cultural. El 2018 va publicar el seu primer llibre, L’ull i la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície (Premi Crítica Serra d’Or; traduït al castellà i properament a l’italià), i, juntament amb Marta Segarra, Fils. Un assaig sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat (2020), tots dos publicats a Arcàdia.